Focs, cavallers, monjos, processons… Viatja en el temps i en la fantasia amb les fires, festes i tradicions que se celebren arreu de la comarca de la Selva. Una bona manera d’endinsar-se en el folklore i la identitat del territori. Aquí us deixem un recull de les fires i tradicions centenàries que tenim més arrelades al territori; les coneixeu?
La Sardana de l’Alcalde, Amer
És un ball molt semblant a qualsevol sardana, però té una característica fonamental que el fa peculiar: es balla sempre de forma oberta, sense tancar el cercle. La Sardana s’havia ballat sempre per la festa major del poble, el dia 15 d’agost, i es té constància d’aquest ball, des de finals del s. XIX. La tradició va patir una interrupció a partir de 1910 per motius politics i no es va recuperar fins 1949 en ple franquisme. Des de llavors la tradició continua viva i és única a tot Catalunya. [Veure Sardana 2016]
El Pelegrí de Tossa, Tossa de Mar – Santa Coloma de Farners
Al segle XV, Tossa de Mar va iniciar una tradició religiosa que ha mantingut fins a l’actualitat. Al voltant de l’any 1400, Sant Sebastià va guarir el poble de la pesta, i Tossa va enviar un pelegrí a Santa Coloma de Farners, a la capella dedicada a aquest sant, com a mostra d’agraïment per la gesta. Des d’aquell dia, la vila ha complert amb el vot que va fer i ha celebrat, cada 20 de gener, la festivitat de Sant Sebastià i el pelegrinatge a Santa Coloma de Farners. [El vot del poble de Tossa de Mar]
Les Enramades d’Arbúcies
La festa de les Enramades es celebra a Arbúcies el diumenge abans de corpus des de fa més de 500 anys, i al 1999 va ser reconeguda com a Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. Fins al segle passat, les Enramades van tenir un marcat accent religiós i no és fins al 1977 que se substitueix la processó per una desfilada o cercavila. Actualment els elements bàsics de les Enramades d’Arbúcies són: les catifes de flors naturals, la passada, la dansa, l’enramada, el concert, el ball i la cercavila. [web de les Enramades d’Arbúcies]
Toquen a córrer ses nou sardanes, Tossa de Mar
“Ses nou sardanes” documentada des del segle XVII és un ball típic local de Tossa de Mar, que es celebra cada 2 de juliol. Precedent de la sardana tal i com es coneix ara, commemora una llegenda segons la qual la Mare de Déu del Socors va córrer al darrere del dimoni que s’emportava a l’infern un noi tossenc anomenat Xixanet. Es tracta d’una ballada en la qual es van alternant nou sardanes curtes amb el toquen a córrer, una mena de galop en el qual, tradicionalment, dues noies o dones van a treure un ballador i, agafant-se formant grups de tres, corren saltant amunt i avall al ritme de la música, per tot el carrer dels Socors, fins que l’orquestra s’atura, i torna a començar una nova sardana. Aquesta seqüència es repeteix fins a nou vegades. La ballada s’acaba amb un vals. Actualment, els grups es formen sense tenir en comte el sexe i fins i tot és ballat per parelles.
Concurs internacional de focs d’artifici, Blanes
Els Focs de Blanes compten amb més d’un segle de tradició, tot i la interrupció entre 1936 i 1944 a causa de l’esclat de la Guerra Civil. Any rere any es llancen els focs per la festivitat de Santa Anna des de la Roca de Sa Palomera, la porta de la Costa Brava, on ha anat creixent al seu torn l’expectació pels focs fins a dia d’avui els quals compten amb un gran renom i prestigi entre les pirotècnies de tot el Món.
Via Crucis Vivent, Sant Hilari Sacalm
Des de fa més de 300 anys, Sant Hilari Sacalm celebra el seu viacrucis vivent el divendres Sant. Conservant la tradició processional i transmetent-la de pares a fills, s’ha convertit en una manifestació popular tant important que fins i tot ultrapassa la seva geografia. Des de finals del 2010, el Govern de la Generalitat el va declarar com a element festiu patrimonial d’interès nacional. [Associació del Via Crucis Vent de Sant Hilari Sacalm]
Festa de l’Ajust i Fira del Monestir, Breda
Els orígens de la Festa de l’Ajust és remunta a l’any 1263 i commemora la donació de les relíquies de Sant Iscle i Santa Victòria al monestir benedictí de Sant Salvador de Breda per part del vescomte Grau de Cabrera. És una festa popular de caire local que a partir d’un pacte entre el monestir i la parròquia, se celebra el tercer diumenge després de Pasqua. La Festa de l’Ajust és coneguda també com la Festa Petita, i s’hi desenvolupen tot tipus d’actes festius, des d’activitats de cultura popular com correfocs, cercaviles de gegants i concerts de música.
El Ranxo de Vidreres
El Ranxo de Vidreres es celebra el dimarts de carnaval des de fa uns 200 anys. Antigament es cuinava per a la gent pobra i després de tots aquests anys s’ha mantingut. La vigília, segons la tradició, els membres de la comissió de la festa, els ranxers, pubilles i hereus i una cercavila popular recorren el nucli urbà i les masies recollint els ingredients (o bé aportacions en diners) que es couran l’endemà a l’aire lliure en peroles grosses d’aram amb foc de llenya, per a tothom qui s’hi presenti. En la festa s’hi implica tot el poble i els ranxers cuinen prop d’una trentena d’olles de 100 litres cadascuna.