Hi havia una vegada a La Selva
A La Selva hi ha 2 parcs naturals i 11 espais d’interès natural (PEIN). Els boscos sempre han estat l’entorn ideal per desenvolupar-hi històries fantàstiques i llegendes, són foscos, hi ha sorolls dels animals, del vent que frega els arbres, l’aigua que corre pels rius, rieres, corriols, gorgs, fonts… L’ambient perfecte per crear històries, que a més s’han anat perpetuant al llarg del temps.
Tant les Guilleries com el Montseny són dos Parcs Naturals on hi ha molta aigua i per tant hi ha molta fauna i flora. No és d’estranyar que moltes de les llegendes es refereixin a bruixeria, fades, follets… o que es faci referència a animals o l’element de l’aigua hi sigui present.
Descobrir els nostres boscos a través de les llegendes farà que sigui més divertit i aprendràs molt més de la història dels selvatans.
El Bandoler Serrallonga, Història o llegenda?
Segur que has sentit a parlar de les històries del bandoler més famós de les Guilleries, de fet, hi ha una ruta que està dedicada al 100 % a ell, el GR 178.
La ruta d’en Serrallonga és un sender de Gran Recorregut (56 km) que enllaça els principals pobles del massís de les Guilleries. La ruta permet conèixer de prop els llocs més destacables per on va actuar en Joan Sala, el mític bandoler de les Guilleries, també conegut com en Serrallonga. L’itinerari també té un gran interès naturalístic, ja que discorre per l’espai protegit del massís de les Guilleries, amb importants boscos d’alzinars i suredes, castanyers, fagedes, etc.
A més, de tant en tant s’organitzen sortides i excursions dirigides per explicar la ruta i les històries que l’envolten.
Sant Miquel de les Formigues o de Solterra
Sant Miquel de Solterra o de les Formigues és el cim més alt de les Guilleries. Antigament hi havia un petit castell de guàrdia que va ser enderrocat pels terratrèmols del segle XV. Al segle passat hi havia una església de la qual encara resta un tros de paret.
La llegenda explica que antigament les formigues es van fer mestresses de la muntanya, que hi tenien els seus nius soterranis i s’hi acumulaven sense saber el perquè. Els petits animals corrien per tot arreu, tant per dins com per fora de l’ermita i d’aquí que sovint s’enfilessin a l’altar que presidia la capella, on hi havia una imatge de l’Àngel Sant. Resulta, però que una formiga va gosar enfilar-se per la cama del sant i fer-li una pessigada i d’aquesta, com si fos humana en va sortir una gota de sang. El sant, molt molest i enfadat va parlar per a condemnar totes les formigues del territori per aquella irreverència i va dir que moririen totes les formigues del territori i totes les que posteriorment hi accedissin pels segles dels segles.
D’aquí ve que l’ermita prengués el nom popular de Sant Miquel de les Formigues i no s’ha perdut mai més.
La Taula dels Tres Bisbes
El coll de Sant Marçal és un punt de pas cap a les parts més altes del Montseny com Matagalls i les Agudes i és també una cruïlla de territoris. Explica la llegenda que l’ermita que encara presideix aquest punt des de fa més de mil anys, fou testimoni de les disputes entre les diòcesis de Girona, Vic i Barcelona.
Els tres bisbes enfrontats van posar pau a una d’aquestes disputes sobre els límits dels seus territoris, segellant-la amb un glop d’un licor desconegut, posant així nom a la beguda, ratafia, que en llatí significa ‘pacte tancat’ (rat – fiat)
Per això, al peu de la creu de Sant Marçal hi ha l’anomenada Taula dels Tres Bisbes, una gran llosa i tres seients de pedra que van ser testimoni de la treva entre tres bisbes en disputa. Eren els temps en què comtes, nobles i bisbes administraven la pau i la terra. Sembla ser que feia temps que els límits territorials tenien enfrontats els bisbes de Barcelona, Vic i Girona, perquè cadascú volia una part del bonic paratge de Sant Marçal dins la seva diòcesi.
Estàs interessat en descobrir aquests boscos, rutes i muntanyes? Trobaràs més informació de les nostres rutes al web… descobreix La Selva més enllà de la seva natura!