Fogars de la Selva
Fogars de la Selva és un petit terme municipal situat a l’extrem meridional de la Selva. Està format per dues parròquies: Sant Cebrià de Fogars i Sant Andreu de Ramió. La seva situació geogràfica el col·loca a la frontera amb el Maresme, àrea a la qual va pertànyer fins a la divisió territorial de Catalunya de l’any 1936.
L’entorn natural de Fogars és molt ric, sobretot en boscos d’alzines, pins i roures. Algunes zones d’aquests paratges tenen la sort de ser banyades pel Tordera, un dels rius amb més interès ecològic de la comarca ja que al seu voltant hi viu fauna i vegetació de gran valor. Tota aquesta natura converteix aquesta localitat el lloc ideal per als amants del senderisme.
El patrimoni cultural i arquitectònic de Fogars se centra en el seu llegat religiós. L’ermita de la Mare de Déu de la Serra, d’estil romànic, té la planta central rectangular amb una nau, un absis i un gran porxo de tres arcades per banda. També es poden visitar l’església de Sant Andreu de Ramió, del 1246, una construcció d’estil romànic modificat, i l’església parroquial de Sant Cebrià, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, documentada de l’any 974 malgrat que l’edifici actual, d’estructura gòtica i amb un absis semicircular, es va construir el 1590. A la seva sagristia es pot admirar un retaule gòtic tardà del segle XVI amb el davallament de la Creu i sant Sebastià i sant Roc.
Per acabar, cal destacar el Museu de la Pagesia de Fogars de la Selva, que recrea una antiga masia rural catalana i mostra el mobiliari, els estris i les eines del camp que s’utilitzaven al segle XVII.
L’entorn natural de Fogars és molt ric, sobretot en boscos d’alzines, pins i roures. Algunes zones d’aquests paratges tenen la sort de ser banyades pel Tordera, un dels rius amb més interès ecològic de la comarca ja que al seu voltant hi viu fauna i vegetació de gran valor. Tota aquesta natura converteix aquesta localitat el lloc ideal per als amants del senderisme.
El patrimoni cultural i arquitectònic de Fogars se centra en el seu llegat religiós. L’ermita de la Mare de Déu de la Serra, d’estil romànic, té la planta central rectangular amb una nau, un absis i un gran porxo de tres arcades per banda. També es poden visitar l’església de Sant Andreu de Ramió, del 1246, una construcció d’estil romànic modificat, i l’església parroquial de Sant Cebrià, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, documentada de l’any 974 malgrat que l’edifici actual, d’estructura gòtica i amb un absis semicircular, es va construir el 1590. A la seva sagristia es pot admirar un retaule gòtic tardà del segle XVI amb el davallament de la Creu i sant Sebastià i sant Roc.
Per acabar, cal destacar el Museu de la Pagesia de Fogars de la Selva, que recrea una antiga masia rural catalana i mostra el mobiliari, els estris i les eines del camp que s’utilitzaven al segle XVII.
Vídeos
