Sant Feliu de Buixalleu és un dels municipis selvatans amb més terreny de la comarca. La seva morfologia és especialment muntanyosa, sobretot a la banda nord, per la presència de les Guilleries i el massís del Montseny, indrets plens de boscos d’alzines, pins i castanyers.

Presideix el nucli urbà, al bell mig del terme, l’església parroquial de Sant Feliu de Buixalleu, una edificació del segle XI, d’origen romànic, caracteritzada per una coberta punxeguda. La gran extensió de terreny de la població fa que el seu patrimoni arquitectònic també estigui dispers. Altres centres religiosos destacables són la parròquia de Gaserans (segle XI), la parròquia de Grions (segle XVII), l’ermita de Sant Romà (segle XVII), el santuari de Sant Segimon del Bosc (segle X) i l’ermita de Santa Bàrbara (segle XVI). Però un dels punts més emblemàtics de Sant Feliu de Buixalleu és el castell de Montsoriu, un important monument català de més de mil anys d’història, de visita obligada. Fou una fortalesa militar i la residència dels vescomtes de Cabrera.

De les nombroses possibilitats naturals que ofereix Sant Feliu de Buixalleu, cal destacar les incomptables rutes de senderisme i BTT pels seus boscos i al Gorg d’en Perxistó, el broll d’aigua on morí assassinat el comte de Barcelona Ramon Berenguer II per ordre del seu germà. Al mateix lloc, per commemorar el fet, hi ha un arbre genealògic de tota la dinastia catalana de l’època.