Jornades gastronòmiques del Cim-i-tomba
Antigament, quan anar a pescar significava estar fora de casa moltes hores, en sortir a pescar a la vela o al rem, els pescadors de Tossa de Mar s’emportaven a la barca un fogó, un xic de carbó, un morter i una olla de ferro.
En un cistell hi carregaven patates, cebes, alls, tomates, pebrots, oli i espècies (sal, pebre, safrà…) Quan arribava l’hora de dinar, dins l’olla hi posaven la ceba i les patates tallades a rodelles, el pebrot i la tomata trinxats i uns grans d’alls.
S’hi afegia el peix de rebuig de la pescada, aquell que sortia tarat o tocat i que sabien no podrien vendre (bastina, lluerna, aranya, rata, rap, gat, etc.) Tiraven un bon raig d’oli i ho cobrien d’aigua.
Ho deixaven coure a foc ràpid. Mentre, agafaven un morter i hi feien un allioli negat ben abundant, que posaven per sobre del peix quan aquest ja era cuit, deixant-ho bullir de 2 a 5 minuts. Tot seguit ho enretiraven del foc i ho tenien llest per a menjar.
Era un plat de peix i vegetals molt primari, però molt suculent i d’aquí va sortir l’origen del Cim-i-tomba.