En la seva Crònica, Bernat Desclot diu que el castell de Montsoriu era un dels bells e nobles del món. Li hem de donar la raó. La impressionant fortalesa que va centrar el vescomtat de Cabrera, una de les senyories feudals més poderoses de la Catalunya medieval, es dreça superba al capdamunt d’una muntanya des de la qual s’albira bona part de la comarca, des dels cims del Montseny fins al mar. Avui, en ple procés de recuperació després d’haver vençut un llarg període de decadència i abandonament, les paraules de Desclot tornen a tenir plena vigència.

El castell s’estén en tres recintes concèntrics. A dalt de tot, el recinte sobirà, on hi hagué el primer castell, del segle X, i on predomina, amb els seus 16 metres d’alçada, la torre de l’homenatge. En un segon nivell, emmurallat al segle XIII i reformat al XIV, hi ha el palau vescomtal gòtic, distribuït entorn d’un gran pati porticat que amaga una cisterna amb una capacitat per a 250.000 litres d’aigua. I, a baix, el recinte jussà completa un conjunt monumental de primer ordre que no ens podem perdre de cap manera.