Un document de l’any 1427 diu que, a causa dels recents terratrèmols, a Osor “eren trencats los ponts e enderrocada la isglésia”. El temple es va reconstruir immediatament i encara al segle XVIII es va aixecar una església nova, l’actual, capgirant totalment l’orientació de l’antiga. Davant d’aquest historial tothom creia que de la construcció romànica primitiva, consagrada l’any 1125 pel bisbe de Vic, no en quedava ben res.

Però l’enderroc d’uns edificis annexos van deixar al descobert l’extrem d’un dels braços del creuer romànic, amb una finestra i decoració a base d’arcuacions llombardes, i avui el podem admirar en una de les parets laterals de l’església. Era el toc romànic que li faltava a un poble com Osor, on el passat medieval traspua pels quatre costats.