EL PORT I LA SUBHASTA DEL PEIX

La roca de Sa Palomera de Blanes, on comença la Costa Brava, obre les portes al barri de pescadors de s’Auguer i a la ciutat on hi ha una de les llotges catalanes més importants amb venda diària del peix fresc.

– Sa Palomera (41.670590, 2.791990)
Gran roca on comença la Costa Brava – Blanes
A l’extrem oest de la badia de Blanes, al final del passeig Marítim, punt que uneix les platges de Blanes i s’Abanell. Al nucli de la població.

Aquest conjunt rocós d’uns 20 metres d’alçada és el símbol identitari de la vila que, amb els illots de sa Pujola i Es Portell, formen el punt on conflueixen les dues platges més grans de Blanes: la platja o badia de Blanes i s’Abanell. La visita a aquest conjunt rocós, que disposa d’un mirador, ofereix una visió en gran angular des de la façana marítima de la població fins al delta de la Tordera, que desguassa dos kilòmetres més al sud. A la roca mateixa hi resten els fonaments d’una estructura circular de pedra amb tons rojos que permet intuir que havia tingut una funció de torre de foc, per a la senyalització dels navegants. Pel que fa al seu nom, l’origen podria venir de la corda de les barques que serveix per treure-les de l’aigua i que s’anomena paloma. Encara avui, sa Palomera ofereix resguard a petites barques de pescadors artesanals per varar les embarcacions en aquesta zona.

– S’Auguer (41.671360, 2.789181)
Antic barri de pescadors – Blanes.
A l’extrem oest de la badia de Blanes.

És un barri mariner que es troba a l’extrem sud de la població, sota del turó Padrets, entre el passeig de Marina i el carrer de s’Auguer. Els principals carrers són Sant Andreu de sa Palomera, S’Auguer, Sant Pere Pescador i Méndez Núñez. Va ser el primer nucli de pescadors de Blanes, on es localitzava l’antiga Blanda romana, i va disposar també d’activitat de drassanes.

– Es Portal (41.674944, 2.790609)
L’espai tradicional de la venda del peix, avui traslladat a la plaça dels Dies Feiners – Blanes.
Plaça de la Verge Maria i plaça dels Dies Feiners. Al nucli de la població. Passejant pel centre de la població les dues places es troben molt a prop.

Antigament, les peixateries estaven ben bé al centre, on ocupaven els arcs d’Es Portal, a la plaça Verge Maria, fins que a finals dels anys seixanta es van construir les peixateries municipals. Avui, les parades del peix compten amb una nova ubicació a la plaça dels Dies Feiners, encara més a prop del mar. Aquestes peixateries han agafat el relleu de les que cantaven el peix a l’aire lliure. D’aquesta manera, es pot continuar trobant peix fresc de la Costa Brava. Són peixateries que tenen barca pròpia, preparades per satisfer les exigències del comerç actual, i continuen essent de titularitat municipal. A la plaça de la Verge Maria, coneguda també com a plaça del Peix, hi podem veure encara la porta medieval, que li confereix el nom d’Es Portal, així com els porxos i l’antic taulell per a la venda del peix, datat del 1901.

– Ermita de la Mare de Déu de l’Esperança (41.675977, 2.795664)
Ermita construïda pels jurats de la vila i protectora de qui sortia a la mar – Blanes.
C/ Nostra Sra. de l’Esperança, 67- C/ J. Roig i Raventós . Al nucli de la població. Visiteu-la seguint la “Ruta de les ermites” de Blanes.

Ermita amb sostre de doble vessant i dos ulls de bou a la façana, situada al centre de la població, tot i que va ser construïda fora muralles i prop del port natural. Els esgrafiats de la façana i els exvots en forma de vaixells en miniatura que es poden veure a l’interior evidencien la seva vinculació amb la història marítima del municipi. Documentada des del segle XVI, al conjunt inicial de capella amb absis i sagristia s’hi va sumar un porxo amb arcades. El seu aspecte actual és fruit de la reforma duta a terme el 1920.

– Port i llotja de Blanes (41.674434, 2.800769)
El cor del mercat del peix fresc. El motor del sector primari mariner de la Selva – Blanes.
Esplanada del Port, s/n. A l’extrem est de la badia de Blanes, al final del passeig Marítim. Visites a la llotja organitzades per la Confraria de Pescadors de Blanes.

La badia natural que forma la platja de Blanes ja va ser utilitzada pels romans per localitzar una petita base portuària que, durant segles, va servir de port pesquer i per al transport de persones i mercaderies, i en certs moments, també, amb finalitat militar. La bona posició geogràfica de Blanes va permetre ser un punt de cabotatge de molts vaixells que feien ruta per la Mediterrània: les barques dels pescadors descansaven a la sorra de la platja, mentre que els vaixells més grans quedaven varats a uns metres de la costa. No va ser fins el 1916 que s’inicià la construcció d’un port, amb una part ja operativa durant els anys 30, de la qual resta la llotja vella, encara en peu. Anys després es van anar fent ampliacions del port: el Club Nàutic (anys 60) i la llotja nova (1994). La imatge actual del port data del 2011 i està integrada per una dàrsena pesquera i una d’esportiva, estructurades a partir d’un nou dic i espigó de sorres i de l’ampliació del contradic. Acostar-se el capvespre de dilluns a divendres al moll de pescadors significa poder veure com tornen al port les embarcacions carregades de peix fresc per subhastar-lo immediatament a la llotja, una de les de major volum de vendes de Catalunya. Els dies en què no es surt a feinejar a mar, es poden veure les xarxes esteses a l’esplanada del moll, així com altres estris de pesca que, encara que modernitzats, lliguen amb les antigues arts de Blandae, la Blanes romana.

– Ermita de Sant Francesc (41.678033, 2.806061)
Ermita construïda en agraïment d’una concessió de pesca – Blanes. C/ de l’Ermita, 10 . Prop de cala Bona —o cala Sant Francesc—, al nucli de Blanes. Visiteu-la seguint la “Ruta de les ermites” de Blanes.

Ermita amb capella de nau rectangular i façana coronada per un campanar d’espadanya que data de l’any 1681, tal com indica la llinda de pedra de la porta. Sembla que té l’origen en la resolució d’un conflicte entre els propietaris de l’almadrava de pesca de tonyina de cala Bona i la comunitat del convent de Sant Francesc. En resoldre’s el conflicte a favor dels patrons de l’almadrava, aquests prengueren Sant Francesc Xavier, de la companyia de Jesús, com a patró de la seva activitat.

– Ermita de la Mare de Déu del Vilar (41.714421, 2.777144)
Ermita de devoció marinera – Blanes. Santuari del Vilar, 106 . A 9 km de Blanes, al turó del Vilar. Visiteu-la seguint la “Ruta de les ermites” de Blanes.

Si bé la tradició explica que la Mare de Déu del Vilar fou trobada el 5 d’agost de 1012, la documentació data l’antiguitat del santuari al segle XIV. La seva aparença actual —composta per l’ermita, la masia adossada i els patis exteriors— data del 1951, quan l’ermita va ser reconstruïda després de la seva destrucció durant la guerra civil. Com a la resta d’ermites i santuaris lligats a la vida i feines del mar, s’hi troben diversos exvots per agrair la protecció de la Mare de Déu. En destaca un de Joaquim Ruyra, escriptor gironí instal·lat a Blanes, en agraïment per l’èxit de la seva publicació El rem de trenta-quatre.